Hem queden pocs dies per assolir un compromís, avui 104 (a mi hem semblem molts pocs) i demà un menys...
No vull que el blog es converteixi en un Diari de..., però es evident que aquest esdeveniment comportarà un abans i un després i perque no dir-ho uns canvis a la meva vida. No escric, ni dic, ni penso que tingui por, perquè no és així, però hem fa pensar.
Penso en el temps, en les fotografies que hi han al suro de l'habitació de casa als meus pares, i que són el reflex d'un temps que ja ha passat; hi ha la família, pastissos d'aniversari, paissatges de viatges, amics, gent que t'estimes i que ja no hi és... una vida, la meva vida (que estrany dir aquesta frase... la meva vida). Una vida que sembla que fins ara anava en un sentit i ara pren altres matisos, uns altres colors, no se com dir-ho, potser la paraula que s'asembla mes és "autonomia", pero no es ben bé això tampoc.
Fins ara hi havia com una "dependencia", el pare, la mare, el dinar a taula... i a partir d'ara hi haurà (de fet ja hi és) la meva parella, ell ho serà "tot" (la mare, el pare, l'amic, l'avi, etc)... que estrany. Es un canvi de roll, que no es fàcil d'assumir, saps que la teva gent hi és i hi continuarà sent, però materialment, físicament no hi són perquè tu ja no estas (estrany).
Línies més amunt he escrit que no tenia por, i torno a dir ara que no en tinc de por, però m'agradaria veure el mateix suro d'aqui uns anys, quines incorporacions hi han, o hi poden haver, quines novetats, quins canvis... però sobretot dessitjo tenir el mateix sentiment al mirar-lo i recordar-lo... el sentiment de felicitat i sentir-me plena d'haver viscut fins aquell moment la Meva Vida.
"Tinc un somni", el blog, no és res més que això SOMIAR (pensar) el que ha estat i SOMIAR el que serà.
