Un descans.

Fa un mes que no escric al blog, i es que porto un mes de bojos. La peke malalta que en 15 dies només ha anat dos a la llar d'infants, molta feina a la feina, el català, i avui per fi, he acabat amb la tesina i l'he enviat a la tutora, per tant, es com si m'hagués tret un bon pes de sobre.
Hem aprofitat per sortir, desconnectar, estirar les cames i gaudir de la natura. Com sabeu no anem gaire lluny, tenim un petit paradís prop de casa.. Collbató i es on ens perdem quan volem fer un petit break un diumenge al matí.
A mes hem aprofitat per recollir material per preparar el Nadal. Però si de cas això ja us ho explicaré mes endavant. Mentre, us deixo amb la nova encantadora de gossos.

Ritmo circidiano

4:50 hora nova, 5:50 hora antiga.. i aquí estem, davant de l'ordinador, un cop mes l'insomni fa acte de presencia i pronostica un diumenge llarg i dur.
A fora plou, presagi d'una castanyada passada per aigua i plans que si tot continua igual haurem de modificar.
Fa dies que dormo malament, masses coses al cap, masses inquietuds, amb ganes de finalitzar etapes; acadèmiques i al mateix temps iniciant-ne de noves, i la pregunta es si en vidràn mes...estic tan cansada del: "Que ve el llop" que qualsevol dia apareixerà i ens agafara a tots per "Sorpresa", tot i que la expressió que millor s'hi adiu es un xic mes vulgar; etapes personals i retrobar-me de nou amb una jornada completa que hem posarà a proba amb la realitat al 100 i no l'actual que es a mig gas; i la emocional.. tornar a ser "jo" (això es tan ampli que necessita un post sencer).
Comenten que el canvi d'hora es per estalviar energia, quina? la de la font que no para ni de nit ni de dia?, els llums del carrer que fa temps que estan d'estalvi ja que van per fases, les de nadal que ja pengen d'alguns municipis? o energia personal... a mi ja me l'han absorvida.
Tinc clar i assumit que estaré un parell de setmanes "plof", una mica mes si s'escau. El canvi de la llum hem desorienta pel matí, però sobretot per la tarda, aviat es fosc i queda encara tanta tarda... m'agobio.
Hi han estudis que comenten que ens posem mes ariscos, mes ansiosos, menys atents inclús menys romàntics!! Desconeixo com funciona el ritme "circidiano" pero te tela!!
Vaig a veure si m'estiro una estoneta fa dues hores que perdo el temps.. perquè es aquesta la meva angoixa... tenir la sensació que perdo el temps i així hem passen els minuts els quarts i les hores al llit.

Necessito que tot es torni a posar de nou al seu lloc, el meu horari biològic, el personal i el laboral... retrobar l'estabilitat o potser la monotonia, que es la que hem dona l'estabilitat personal i saber de una vegada per totes de que hem de morir.

M'acomiado tot esperant el proper canvi d'hora.

No time

Duchas rápidas, comidas en pie, coser betas, bidet divertido, comedor patas arriba, lavadoras acumuladas, estudios, ropa por planchar, parque, airtales, ropa por doblar, amor, compra por internet, albañiles en la fachada, películas on line, juego, amigos abandonados, trabajo, nivel D, modelitos imposibles, risas, guardería, chichones, días de 30 horas, mocos, paseos larguísimos, dolor de ingle, muñecos en la cama, marido en casa, examenes, papillas mil sabores, canciones inventadas, sonrisas, canciones imposibles, pañales, thermomix, pilas gastadas, juguetes detrás del sofà, cariño...
Este es mi día a día últimamente, es lo que tiene tener un bebé en casa que dejas mil cosas por hacer y se van acumulando, la casa nunca está arreglada, pero creo que es normal, o no... que haríamos sin ella
Esta es la canción, que le dedico a mi niña, que es la campeona de la guardería y la corredora número 1 del parque... ¿os he dicho que ya camina?



Feliz semana

Tornar

Quan tornes de fer un viatge, un viatge que t'ha agradat, que ha superat amb escreix les teves pròpies expectatives, fas la reflexió i penses: hi tornaré.
Son moltes hores de cotxe i de camí cap a casa, surgeixes multitud de converses, recordo una d'elles que ha estat "i tu, hi viuries aquí?".
La meva reflexió es la següent: disfrutes del que veus, t'agrada despertar-te amb aquests sons, amb aquestes vistes, fas cinc passes i tens un espectacle de la natura gratuït e infinit en constant creació i canvi, coneixes altres estils de vida, no molt llunyans als teus, però si diferents, amb un altre ritme, un altre taranà un altre fer, es igual però diferent... crec que si hi visqués no ho valoraria, i seria diferent. Aquests destins s'han de tenir, com això, destins per fer-hi escapades, però poder-hi anar i poder-los disfrutar, per carregar piles, per desitjar noves etapes, per fer un punt i apart i tornar a començar.. sóc de pensar que com a casa no hi ha res, però tampoc m'importaria fer un canvi si es a un lloc que m'agrada... i a tu?

Recordes on erets fa dos anys?

Tarda plujosa, sembla que tota l'aigua que no ha caigut durant l'estiu hagi de caure avui, pero, i demà? demà també?
Després de tot un any de inconvenients, males notícies... la pluja es el de menys, som aqui i podem fer-ho, sigui com sigui...
A la tarda vaig a buscar el vestit, dins d'un cotxe minúscul, encara ho recordo ara, la mare preguntant si no me l'he de posar cap vegada mes.. demà, no? Avui no hi ha temps... hem de fer una darrera visitia...
Ens acostem a veure la iaia, ella no hi serà, crec que es l'únic moment que m'emociono de veritat, hem fa rabia pensar que esta aqui, però que no ens entén, no sap que passa, tot i que en algún moment encara sap qui som, o això volem creure. D'alguna manera intento explicar-li el que passarà demà, però sembla atavalar-se. Li faig una abraçada i en part li demano perdó, per no poder-me -la endur...es tot complicat, pensar que un mes abans i haguès estat diferent...
Arribem a casa, segueix plovent, al parquing una imatge preciosa, el cotxe, tot treballat amb les flors, petits detalls, que el fan inmemorable, preciós diria jo.. a la seva esquerra el meu pare, trist, el seu somni de casar una de les seves amb el cotxe està a punt d'esvaïr-se... l'abraço (si, heu llegit bé) l'abraço i li dic que no passa res, que lo important es el detall... m'agafa del braç i hem treu cap a fora, amb un petit somriure de "pillo", Hem duu a un pàtquing d eun veí...aixeca la porta i amb un somriure, diu si demà plou, aquest es el "plan B". El meu pare, per qui no el conegui, es un amant del vehicles clàssics, el "PLa A" es un Fiat de l'any 32, reconstruït per ell mateix, la joia de la família vaja", i el "Plan B", no ho recordo, era un cotxe antic tapat, pero un xic mes modern, pero no tan maco, com el nostre... diferent.
M'acomiado dels meus pares... el Toni m'espera a casa, demà tenim "jaleo".

Avui fem dos anys i com canvien les coses, ara estem de camí a Asturies, amb la nostra petita i l'any que be, qui sap... les coses s'han de viure si no passen i es perden...

Going back...

El tiempo no pasa en vano para nadie, todos avanzamos,artistas, políticos, actores y actrices y como no músicos, que dicen que se retiran, pero vuelven con genialidades como esta que os muestro hoy, de siempre me ha gustado, porque su música realmente te traslada a otra esfera..
Mi recomendación del Día, el nuevo dico de Phill Collins" Going Back" que lo disfruteis!!

La estabilitat farà el ronso...

M'aixeco aviat pel matí després de una llarga nit de insomni personal, dic personal perquè la petita dorm com un tronc. Vaig cap al menjador, tanco la porta, encenc la llum del racó, la televisió i l'ordinador (per aquest ordre)... aprofitaré la nit per posar-me al dia i per avançar en la feina del màster. Hem tapo amb una manteta, comença a fer fresca (estic a gust tot i l'hora que es), la llet calenta i la llum del portàtil.

A la tele, previsió de serveis mínims per la vaga del dia 29, la troballa de un nou "zulo de eta" que sempre m'he preguntat com han arribat fins aquí els Polizei francesos, la Borsa i el Dow Jones que ha pujat un 1,37%, SONY de Viladecavalls mantindrà el 94% dels treballadors (cada día es parla de feina i d'atur), la lesió de Messi (sembla que el barça ha trobat l'excusa perfecta per si les coses no van bé aquest any) i el trànsit, que indica ja retencions a Esparreguera i trànsit intens a Sant Boi i el nus de la Trinitat (son les 7:17 del matí). Almenys sembla que hagin deixat de banda ja el mundial i una mica també la retallada de l'estatut.

Si miro al meu voltant, el menjador es el reflex del dia anterior. Un escampall de coses pel terra... primer el puzzle de lletres, tot desmuntat i mig destartalat, coixins del sofà, el caminador tot entregirat, la pilota de platja i el cistell de les joguines tombat, abocant, la pilota de roba, dos sonalls, un mirallet i tot de estris de cuina per fer soroll: tup-pers, culleres de fusta i el pot metàl·lic de la llet en pols. també hi han els "peluixos" (no se com s'escriu) que anit van servir per llençar-nos sobre d'ells una i una altre vegada entre rialles i petits cops de cap. Tot aquest escenari es la resaka de ahir, que vam anar a dormir tard, no se si per la pluja o bé la guarderia comença a canviar rutines i te aquestes conseqüències... ja ho veurem amb els dies, o no perquè si la setmana vinent marxem haurem de tornar a començar... o potser no marxem, no està tan clar, ja veurem, si no ho fem es per una bona raó també.

Comença a haver-hi soroll a l'escala i fora comença a clarejar, potser es l'hora de reiniciar-se, començar a recollir i preparar el terreny per avui, no sense mirar el temps i saber que a Banyoles 19º, a Tàrrega plou i te els carrers molls, que a Vilanova de Meià han caigut 95 litres per m3 i que la estabilitat farà el ronso, que estrany.

Bon dia pel matí...