Les Constel·lacions familiars, es una tècnica utilitzada en Teràpia sistèmica familiar, creada i desenvolupada per Bert Hellinger. Es utilitzada per alguns psicòlegs, psiquiatres i psicoterapeutes, si bé, no te una base sòlida quan a la seva possible efcetivitat terapeutica. El seu objectiu seria cuidar o curar les ferides psicològiques existents en les families entenent-les com un sistema en què tots els seus membres estarien relacionats.
Bert Hellinger va estudiar les formes inconscients en què cada individu estaria unit a la seua família, i com determinats comportaments i tendències psicològiques es repetirien generació tras generació. Va crear un mètode o procediment per a restablir l'orde natural del sistema familiar, curant així les "ferides" del mateix.
Segons la seua visió, la nostra història familiar afectaria profundament la nostra personalitat, el nostre comportament i les nostres relacions. Modelaria els nostres valors, actituds i creences sobre nosaltres mateixos, els altres i la nostra vida.
Com es realitza i quan es realitza una constel·lació familiar? La constel·lació es realitza quan una persona vol aclarir un tema específic de la seua vida. Es reunix un grup de persones amb distintes inquietuds i dilemes a resoldre o persones que simplement vols observar i/o representar a altres en una constel·lació, i es crega un cercle en el qual es donarà lloc a les constel·lacions d'aquells que ho sol·liciten.
Questa persona pot exposar o no davant del grup el seu problema, perquè el moviment de la dinàmica oculta que es tracte, començarà a funcionar igualment, si l'assumpte i la persona estan preparats per a ser tractats, consistint moltes de les vegades en assumptes desconeguts inclús per a la pròpia persona que constel·la i a partir d'aquí, triarà a diferents membres del grup com a representants de les persones que formen la seva estructura familiar inclòs ell. A continuació els col·locarà en el centre de la sala. Altres vegades això ho fa el facilitador de la constel·lació, inclús sense dir a ningú qui és qui. Fet això la constel·lació "cobraria vida" de manera que els representants començaran a sentir les emocions, pors i desitjos de les persones als que representen, si bé tal afirmació no està documentada, avui en dia segons els mètodes habituals de la ciència oficial, té els seus fonaments en la física quàntica, encara que no hi ha dades objectives reconeguts per la ciència oficial sobre quins mecanismes possibilitarien esta suposada comunicació o "connexió" de sentiments en el sistema que es tracte, màximament quan tots els subjectes a què es representa ni tan sols estarien presents excepte la/s persona/s' a la que s'està constel·lant, i assumint que les persones que assumixen els respectius rols no tindrien cap relació prèvia amb aquells a què estan representant, la qual cosa prova que qualsevol persona que ocupa el "lloc" del representat, actuaria de la mateixa manera.
Amb aquest mètode l'origen del desordre ix a la llum, per la qual cosa la verdadera dinàmica interna de la família es manifestaria portant-la a la consciència de la persona. El "facilitador" va guiant les persones fins una situació final on cada ha pres la responsabilitat que li correspon i torna el que ha apres d'altres sobre si (dolor, culpa).
