Avui tinc la imatge de una soca de cep, d'amunt d'unes cadires de fusta i tapat amb una manta de quadres grisos... tinc el record d'anar tots plegats, corrents i emocionats al "cuarto"dels ocells (com nosaltres li dèiem) per escalfar uns bastons,eina imprescindible d'aquest ritual.... tinc el record d'apropar el bastó a l'adult que ens acompanyava per comprovar si l'estàvem escalfant bé.... i encara recordo el crit de "ja está calent això o queee...." Recordo quan traspassàvem el passadís de Cals avis, fins arribar al menjador, en fila, i començar a picar i a cantar... "caga tió, avellanes i torrons... CAGA TIÓ!!!" i quan aixecàvem la manta???? quina pujada d'adrenalina, tots buscant el nostre regal... una casa de Barrufets, un jersei igual a tots tres, les xuxeries, una colònia pels avis, una corbata, un pinzell.... oohhhh... que maco... i que maca l'espera fins l'any vinent... i l'altre, i l'altre... I any rere any, malauradament anem perdent protagonistes i creadors d'aquests records. M'entristeix perquè ja no son aquí i ja no podem abraçar-nos... però me n'enorgulleix del que han estat capaços de fer... construir aquests records, aquesta il·lusió....
Avis i Iaia, o Iaia i avis ( i perquè no també dir-ho si també hem veniu al record... Shileta, Patufet i Kisi) ahir vaig poder veure per fi, la "festa" des de la vostra posició amb els vostres ulls i vaig veure en la cara de la Isona la meva felicitat i la meva il·lusió de quan era petita.... GRÀCIES... i només espero, saber-ho fer la meitat de bé que ho fèieu vosaltres perquè ella pugui construir també aquest bonic record...
Res es com era abans,clar està... i cada any, per una cosa o per una altra és diferent... però sentiu-vos orgullosos i responsables del que aquells marrecs som ara...
"Caga tió... avellanes i torrons,
no caguis arengades que son salades...
caga torrons, que son mes bons!!!!!
CAGA TIÓ SI NO ET DONARÉ UN COP DE BASTÓ"!!!!!