sábado, 30 de octubre de 2010

Ritmo circidiano



4:50 hora nova, 5:50 hora antiga.. i aquí estem, davant de l'ordinador, un cop mes l'insomni fa acte de presencia i pronostica un diumenge llarg i dur.
A fora plou, presagi d'una castanyada passada per aigua i plans que si tot continua igual haurem de modificar.
Fa dies que dormo malament, masses coses al cap, masses inquietuds, amb ganes de finalitzar etapes; acadèmiques i al mateix temps iniciant-ne de noves, i la pregunta es si en vidràn mes...estic tan cansada del: "Que ve el llop" que qualsevol dia apareixerà i ens agafara a tots per "Sorpresa", tot i que la expressió que millor s'hi adiu es un xic mes vulgar; etapes personals i retrobar-me de nou amb una jornada completa que hem posarà a proba amb la realitat al 100 i no l'actual que es a mig gas; i la emocional.. tornar a ser "jo" (això es tan ampli que necessita un post sencer).
Comenten que el canvi d'hora es per estalviar energia, quina? la de la font que no para ni de nit ni de dia?, els llums del carrer que fa temps que estan d'estalvi ja que van per fases, les de nadal que ja pengen d'alguns municipis? o energia personal... a mi ja me l'han absorvida.
Tinc clar i assumit que estaré un parell de setmanes "plof", una mica mes si s'escau. El canvi de la llum hem desorienta pel matí, però sobretot per la tarda, aviat es fosc i queda encara tanta tarda... m'agobio.
Hi han estudis que comenten que ens posem mes ariscos, mes ansiosos, menys atents inclús menys romàntics!! Desconeixo com funciona el ritme "circidiano" pero te tela!!
Vaig a veure si m'estiro una estoneta fa dues hores que perdo el temps.. perquè es aquesta la meva angoixa... tenir la sensació que perdo el temps i així hem passen els minuts els quarts i les hores al llit.

Necessito que tot es torni a posar de nou al seu lloc, el meu horari biològic, el personal i el laboral... retrobar l'estabilitat o potser la monotonia, que es la que hem dona l'estabilitat personal i saber de una vegada per totes de que hem de morir.

M'acomiado tot esperant el proper canvi d'hora.

domingo, 17 de octubre de 2010

No time

Duchas rápidas, comidas en pie, coser betas, bidet divertido, comedor patas arriba, lavadoras acumuladas, estudios, ropa por planchar, parque, airtales, ropa por doblar, amor, compra por internet, albañiles en la fachada, películas on line, juego, amigos abandonados, trabajo, nivel D, modelitos imposibles, risas, guardería, chichones, días de 30 horas, mocos, paseos larguísimos, dolor de ingle, muñecos en la cama, marido en casa, examenes, papillas mil sabores, canciones inventadas, sonrisas, canciones imposibles, pañales, thermomix, pilas gastadas, juguetes detrás del sofà, cariño...
Este es mi día a día últimamente, es lo que tiene tener un bebé en casa que dejas mil cosas por hacer y se van acumulando, la casa nunca está arreglada, pero creo que es normal, o no... que haríamos sin ella
Esta es la canción, que le dedico a mi niña, que es la campeona de la guardería y la corredora número 1 del parque... ¿os he dicho que ya camina?



Feliz semana

martes, 5 de octubre de 2010

Tornar

Quan tornes de fer un viatge, un viatge que t'ha agradat, que ha superat amb escreix les teves pròpies expectatives, fas la reflexió i penses: hi tornaré.
Son moltes hores de cotxe i de camí cap a casa, surgeixes multitud de converses, recordo una d'elles que ha estat "i tu, hi viuries aquí?".
La meva reflexió es la següent: disfrutes del que veus, t'agrada despertar-te amb aquests sons, amb aquestes vistes, fas cinc passes i tens un espectacle de la natura gratuït e infinit en constant creació i canvi, coneixes altres estils de vida, no molt llunyans als teus, però si diferents, amb un altre ritme, un altre taranà un altre fer, es igual però diferent... crec que si hi visqués no ho valoraria, i seria diferent. Aquests destins s'han de tenir, com això, destins per fer-hi escapades, però poder-hi anar i poder-los disfrutar, per carregar piles, per desitjar noves etapes, per fer un punt i apart i tornar a començar.. sóc de pensar que com a casa no hi ha res, però tampoc m'importaria fer un canvi si es a un lloc que m'agrada... i a tu?