domingo, 26 de septiembre de 2010

Recordes on erets fa dos anys?

Tarda plujosa, sembla que tota l'aigua que no ha caigut durant l'estiu hagi de caure avui, pero, i demà? demà també?
Després de tot un any de inconvenients, males notícies... la pluja es el de menys, som aqui i podem fer-ho, sigui com sigui...
A la tarda vaig a buscar el vestit, dins d'un cotxe minúscul, encara ho recordo ara, la mare preguntant si no me l'he de posar cap vegada mes.. demà, no? Avui no hi ha temps... hem de fer una darrera visitia...
Ens acostem a veure la iaia, ella no hi serà, crec que es l'únic moment que m'emociono de veritat, hem fa rabia pensar que esta aqui, però que no ens entén, no sap que passa, tot i que en algún moment encara sap qui som, o això volem creure. D'alguna manera intento explicar-li el que passarà demà, però sembla atavalar-se. Li faig una abraçada i en part li demano perdó, per no poder-me -la endur...es tot complicat, pensar que un mes abans i haguès estat diferent...
Arribem a casa, segueix plovent, al parquing una imatge preciosa, el cotxe, tot treballat amb les flors, petits detalls, que el fan inmemorable, preciós diria jo.. a la seva esquerra el meu pare, trist, el seu somni de casar una de les seves amb el cotxe està a punt d'esvaïr-se... l'abraço (si, heu llegit bé) l'abraço i li dic que no passa res, que lo important es el detall... m'agafa del braç i hem treu cap a fora, amb un petit somriure de "pillo", Hem duu a un pàtquing d eun veí...aixeca la porta i amb un somriure, diu si demà plou, aquest es el "plan B". El meu pare, per qui no el conegui, es un amant del vehicles clàssics, el "PLa A" es un Fiat de l'any 32, reconstruït per ell mateix, la joia de la família vaja", i el "Plan B", no ho recordo, era un cotxe antic tapat, pero un xic mes modern, pero no tan maco, com el nostre... diferent.
M'acomiado dels meus pares... el Toni m'espera a casa, demà tenim "jaleo".

Avui fem dos anys i com canvien les coses, ara estem de camí a Asturies, amb la nostra petita i l'any que be, qui sap... les coses s'han de viure si no passen i es perden...

miércoles, 22 de septiembre de 2010

Going back...

El tiempo no pasa en vano para nadie, todos avanzamos,artistas, políticos, actores y actrices y como no músicos, que dicen que se retiran, pero vuelven con genialidades como esta que os muestro hoy, de siempre me ha gustado, porque su música realmente te traslada a otra esfera..
Mi recomendación del Día, el nuevo dico de Phill Collins" Going Back" que lo disfruteis!!

lunes, 20 de septiembre de 2010

La estabilitat farà el ronso...

M'aixeco aviat pel matí després de una llarga nit de insomni personal, dic personal perquè la petita dorm com un tronc. Vaig cap al menjador, tanco la porta, encenc la llum del racó, la televisió i l'ordinador (per aquest ordre)... aprofitaré la nit per posar-me al dia i per avançar en la feina del màster. Hem tapo amb una manteta, comença a fer fresca (estic a gust tot i l'hora que es), la llet calenta i la llum del portàtil.

A la tele, previsió de serveis mínims per la vaga del dia 29, la troballa de un nou "zulo de eta" que sempre m'he preguntat com han arribat fins aquí els Polizei francesos, la Borsa i el Dow Jones que ha pujat un 1,37%, SONY de Viladecavalls mantindrà el 94% dels treballadors (cada día es parla de feina i d'atur), la lesió de Messi (sembla que el barça ha trobat l'excusa perfecta per si les coses no van bé aquest any) i el trànsit, que indica ja retencions a Esparreguera i trànsit intens a Sant Boi i el nus de la Trinitat (son les 7:17 del matí). Almenys sembla que hagin deixat de banda ja el mundial i una mica també la retallada de l'estatut.

Si miro al meu voltant, el menjador es el reflex del dia anterior. Un escampall de coses pel terra... primer el puzzle de lletres, tot desmuntat i mig destartalat, coixins del sofà, el caminador tot entregirat, la pilota de platja i el cistell de les joguines tombat, abocant, la pilota de roba, dos sonalls, un mirallet i tot de estris de cuina per fer soroll: tup-pers, culleres de fusta i el pot metàl·lic de la llet en pols. també hi han els "peluixos" (no se com s'escriu) que anit van servir per llençar-nos sobre d'ells una i una altre vegada entre rialles i petits cops de cap. Tot aquest escenari es la resaka de ahir, que vam anar a dormir tard, no se si per la pluja o bé la guarderia comença a canviar rutines i te aquestes conseqüències... ja ho veurem amb els dies, o no perquè si la setmana vinent marxem haurem de tornar a començar... o potser no marxem, no està tan clar, ja veurem, si no ho fem es per una bona raó també.

Comença a haver-hi soroll a l'escala i fora comença a clarejar, potser es l'hora de reiniciar-se, començar a recollir i preparar el terreny per avui, no sense mirar el temps i saber que a Banyoles 19º, a Tàrrega plou i te els carrers molls, que a Vilanova de Meià han caigut 95 litres per m3 i que la estabilitat farà el ronso, que estrany.

Bon dia pel matí...

sábado, 18 de septiembre de 2010

Tot i el temps... Bon cap de setmana!!

Tinc moltes coses que explicar-vos. Ha estat una setmana complicada a la feina, on m'he trobat amb una situació que m'ha afectat mes del que hem pensava, però potser, sentir, emocionar-te e implicar-te el necessari, fa que també et sentis viva. Imagino que el día que deixi de sentir i deixi d'agradar-me la feina que faig la deixi.
A mes a mes, teniem intenció de marxar de cap de setmana, pero tenim a la peke una mica refredada, i ja de ben petita comença a compartir, perquè a mi a també hem fa mal el coll. Refredat a la vista!!!!
Una altra coseta molt bona es que possiblement el Toni torni a treballar, bé, no es a la mateixa empresa que una servidora, pero sembla que es probable que el cridin... la cosa de moment està aturada on era abans i necesistem com sigui una feina... tocarà fer torns de mati, tarda i nit.. pero es el que hi ha!!! tot i així encara tenim unes esperances depositades a Figueres, encara que hagim de fer el sacrifici de desplaçar-nos.
Acabaré el post d'avui amb un video divertit, a mi m'ha fet molta gràcia i es que tot i que es dissabte, plou, fa mal temps, he d'estudiar i estem refredades... estem contents i es que com diu la dita "al mal temps bona cara"... bon cap de setmana.. i disfruteu del vídeo!!!


domingo, 12 de septiembre de 2010

Los lunes son de espanto... con la vuelta a la rutina, pero Montse, de Scrapmon, me ha mandado un juego y bueno, a pesar del día en que estamos...vamos a jugar!!!!! Gracias Montse por agilizarme el día!!! y lo dicho, esta semana seguro que te acuerdas de mi!!! ;))

Las reglas son:
1 - nombrar a quien te lo envió
2 - escribir 10 amores
3 - invitar a 10 amigas a participar y avisarles

Vamos a por mis 10 amores:

1. Mi amor, mi niña, ella lo es todo o más...

2. Mi família, Esos papis que siempre estan ahi con los tupper, los abuelitos (ahora ya solamente mi abuelita), que es una artista y cualquier día le dedico un post sólamente para ella...mis hermanos y sus parejas; mis tios (solo tengo unos), y mis dos primos. (que somos poquitos!!!)

3.Mis amigos. Que voy a decir... pues que a todos juntos se nos va la castanyeta... jajajajaj Con unos y con otros!!! Que bueno teneros!!!! Marto, Gerona, Terrassa, Barna, Vila,.

4. Un amor que se me fue hace poquito... para ella, donde estes... te quiero.

5. Otros amigos que no son de mi generación, pero que suerte que esteis ahi... y me ameniceis el finde.

6. Mis mascotas!!! Ellos son Shila (mi bretona de 14 años y...) y Jacko (mi boxer de 3). Ellos si que lo dan todo sin esperar nada a cambio.

7. Un pack... la protesis, y el airtal!!!! jajajajajaj Se que me ha ido la olla, pero es que sin ellos, mi vida sería tan diferente!!!! y que dureeee!!!! jajajajajajajjaaj.

8. Las manualidades. Sea el material que sea, mejor si es reciclado!! jajaja pero bueno sabeis que me encanta dedicarle un tiempecito.

9. Los bloggs, escribirlos, leeros, aprender a traves de vosotr@s, subir imágenes, subir artículos, frikadas...

10. Y todo aquello que me he dejado y que me encanta hacer cuando tengo tiempo libre: el sentido del humor (las cosas no estan para hechar cohetes ahora por aqui, pero hay que tenerlo y no perderlo!!!), perderme los fines de semana al mismo sitio de hace ya 24 años, pasear con los perros, tener una cita de adolescentes, fotografiar nuves y cielos, estudiar...(si, quien me ha visto y quien me ve ahora), comerme una pizza... y bueno... devería cuidarme más y quererme un poco más.. ese es mi reto tb.

Para seguir el juego, voy a mandarlo y a ofrecerselo a algunos de mis amores.

- Com anar al cel i tornar... porque es uno de mis amores de la lista.
- Otherside's soulmate... también esta en mi lista.
- Cesilgar...porque ella sabe que la quiero, y se que ahora esta muy feliz... un besazo!!
- Tricot pardos... me encanta su energía, y las cositas que hace... y las palomitas como a ella!!!
- El embrujo del ganchillo... porque hemos sido madres a la par, y estas cosas unen y dan un vínculo especial.
- Y a ti, que me lees, que me sigues, estas ahi, y que haces que a pesar que tenga poco tiempo, cuando pueda, mostraros algo más de mi.. gracias por estar ahi!!!!

viernes, 10 de septiembre de 2010

Un dinar...

D'on sóc o de on venim?
Avui veniem totes del mateix lloc, pero som de llocs ben diferents, amb maneres de ser diferents, maneres de treballar difrents, de pensar, de fer, de dir les coses... teniem ganes del dia de avui,: poder parlar amb naturalitat, divertides, deixar-nos endur.

Hem parlat de tot, de feina també, peró de tot, hem fet terapia de grup, terapia de dones, de parelles, de autoestimes, de companyes i crec que també de amigues. Hem estat amb les nenes, amb els intercanvis de xumets, amb el "rumba", les abelles dins del got i el gelat de maduixa desfet damunt la taula.
No tardem tant en tornar-ho a fer i això que ens veiem cada dia!

domingo, 5 de septiembre de 2010

La Festa dels Indians

La Fira d’Indians de Begur és un viatge al passat, per recordar la relació i el triangle entre Begur-Cuba-Les Antilles. Tot recorda quan els begurencs i les begurenques van anar a Cuba a buscar millor sort econòmica, a buscar fortuna.

Begur es transforma, a través de la salsa, els mojitos, cants populars típics de cuba i les nostres havaneres... es multiplica en gent d'arreu que ve a participar de la festa, de la màgia, la gran majoria vestits per l'ocasió, de blanc i amb detalls que fan recordar els indians, com son barrets i mocadors al cap.

Passeja pels carrers, plagats de gent i paradetes, i on encara hi han cases que recorden les fortunes cubanes, entra a una casa d'indians, veu una copa de cava i disfruta des de la seva terrassa de la gresca del carrer, un espectacle des d'unes finestres d'un domicili particular, com es fa el vidre en directe... tot això a la mateixa festa... a Begur.

Una festa divertida, que tampoc deixaré de dir... MOLT RECOMANABLE!!