Ara fa un any, vam prendre una decisió, adoptar un cadellet de bòxer de 2'5kg. Li vam posar de nom Jacko de Marmolejo (si, poc originals) i els mesos han anat passant com el pes que també ha anat augmentant fins el dia d'avui. Estem molt contents de tenir-lo amb nosaltres i esperem disfrutar-lo molt de temps.
Ara que ve l'estiu, arriba una mala época pels animals de companyia, molts queden abandonats al carrer, atropellats a una cuneta o morts de sed. La culpa no es del gos, que no sap creuar; la culpa no es del gos, que camina sense rumb buscant una olor familiar; la culpa no es del gos que no sap on buscar on veure i on menjar... la culpa es NOSTRA, de la inconsciència del esser humà que regala un peluix de carn i os que fa gracia quan es petit i aburreix quan es gran. La culpa es del ésser humà, i la poca responsabilitat i no saber dir NO. Tenir un animal de companyia no és una obligació, es una decisió personal i es una resposabilitat.
Volia dedicar-li aquest espai a tots aquells gossos i gats que no han tingut la sort d'en Jacko i en concret a la Chica. I dir-li als seus amos que no hi ha res que els diferencii d'ells, es més estic segura que ells mai ho farien.
No hay comentarios:
Publicar un comentario