Quantes coses ens passen i quantes coses hem viscut, però sabem realment qué es el que vindrà? Fullejant un diari de quan era petita hem poso vermella de les coses que escribia i de les coses que hem passaven, però sobretot com les vivía... He rigut molt recordant, una historia en una granja, un moment en un autobús, una piscina municipal, una pizzeria... es que n'hi ha tantes?? algunes les saps, perquè hi erets, algunes altres te les he explicat, crec que només una o dues són secrets entre la inocencia d'aquell moment i el diari a qui li explicava... M'aturo i penso que potser el diari d'ara es aquest blog, un espai obert, lliure de poder entrar per tothom que faci click a una adreça... tu saps a que faig referencia quan escric i coneixes de sobres el que hem passa pel cap.
Avui vull fer referencia a aquell concert de Lax'n Busto pocs dies abans d'operar-me.. que poc ens imaginavem de tot el que ens havia de venir... per bé que son moltes coses i per dolent que sabem de ben cert que sempre arriben.
Doncs es per tu aquesta cançó, un xarop en forma de melodía i que ben saps que funciona...
4 comentarios:
Oooh... m'ha encantat aquesta entrada... M'han agafat ganes de llegir algun dels meus antics diaris... però estan tots codificats, doncs a casa sempre hi havien espies jeje!
Tot just ahir una amiga bloguera va posar el vídeo del Corazón partío i vaig recordar aquell día a Calella en cotxe...
M'alegro que hagis tornat al teu diari...
Un petonàs!
Es un plaer compartir amb tu aquests records...
Hola Nuria.
Qué tal andáis tú la peque?
Me he estancao en tu otro blog y con tanto tiempo me he dicho..¿cómo andarán? y no había caido en venir por aquí. Qué cabeza.
Espero que estéis bien.
Muchos besicos!
Bienvenida de nuevo...
Muy bonita entrada, seguro que ha servido de jarabe...
Besos!
Publicar un comentario