Quan tornes de fer un viatge, un viatge que t'ha agradat, que ha superat amb escreix les teves pròpies expectatives, fas la reflexió i penses: hi tornaré.
Son moltes hores de cotxe i de camí cap a casa, surgeixes multitud de converses, recordo una d'elles que ha estat "i tu, hi viuries aquí?".
La meva reflexió es la següent: disfrutes del que veus, t'agrada despertar-te amb aquests sons, amb aquestes vistes, fas cinc passes i tens un espectacle de la natura gratuït e infinit en constant creació i canvi, coneixes altres estils de vida, no molt llunyans als teus, però si diferents, amb un altre ritme, un altre taranà un altre fer, es igual però diferent... crec que si hi visqués no ho valoraria, i seria diferent. Aquests destins s'han de tenir, com això, destins per fer-hi escapades, però poder-hi anar i poder-los disfrutar, per carregar piles, per desitjar noves etapes, per fer un punt i apart i tornar a començar.. sóc de pensar que com a casa no hi ha res, però tampoc m'importaria fer un canvi si es a un lloc que m'agrada... i a tu?
No hay comentarios:
Publicar un comentario