Ahir a la tarda, després de jugar a tots els jocs de l'habitació de les joguines, fer dibuixos en diaris, papers, folis i pissarres, jugar a les llenternes, a les titelles, cantar totes les cançons inventades i per inventar, estar estirades una sobre l'altre, fer-nos pessigolles a la panxa, al coll i als braços...quan el cos ja no et segueix, i demana una treva,el cos et demana apretar el botó del pausa per uns segons per poder tancar els ulls i agafar de nou forçes.... de cop, quan no pots mes i estas a punt de fer la trucada d'emergencia... per primera vegada sents de la seva boca que et diu "mama t'estimo". Marxa el cansanci i tornes a començar, amb els colors, les llenternes, les cançons, els contes....
2 comentarios:
Ooohh... quina dolça... tens una nena meravellosa...
Però m'has deixat preocupada amb "la trucada d'emergencia"... estàs bé?
Un petó de mel.
Por favor Nuria, no me des más envidia (sana, sana), que se me cae la baba con esa muñequita que tienes en casa...así vale la pena cansarse y aún tener que estar levantada...
Besos!!!
Publicar un comentario