viernes, 13 de febrero de 2009

Pugem al tren de mitja nit...

"Mar, aquesta nit no podem anar al concert, no tinc cotxe i no hi han trens de tornada" "No pateixis Núria al proper i anem sens falta"... i encara estem esperant al proper. Vull pensar doncs, que per a mi no hi va haver tampoc mai un últim concert.
Que significava per mi Sau? diversió, manera de coneixer gent, pobles i ciutats, esbojarrar-me en un concert i acabar afònica de tant cridar i cantar, trencar les samarretes que hem pintava a ma el meu avi amb el logo de Sau i que tan agradaven, col·leccionar retalls de premsa, CD's, viatges amb tren, cues... moltes, moltíssimes coses..
Quan parlo de Sau sempre hi ha alguna coseta per dins que s'em remou, podria dir que ells dos tan en Carles com en Pep han escrit la banda sonora de la meva vida, dels 11 fins als 18 anys, tota la meva adolescencia. Avui en tinc 28, estic casada i esperant una criatura... com m'ha canviat la vida d'ençà i tot i així i han cançons com Boig per tu, Envia'm un àngel, la lluna a l'esquena....que hem fan rissar els cabells...això es SAU
El meu avi hem va dir quan plorava descolçolada "ningú no mor fins que no se l'oblida del tot".. i Carles a tu no t'oblidem...

1 comentario:

Guacimara dijo...

Ostres... que bonic... Si no m'equivoco Sau serà recordat durant molt de temps. Cada any amb els meus nanus cantem "Boig per tu" i la majoria ja la coneixen... i tenen això: 10 o 11 anys.
Tot un himne de l'adolescencia...