viernes, 6 de agosto de 2010

un somriure... el teu

Res es tan bonic com veure el teu somriure de bon matí. Com m'agrada mirar-te mentre dorms, mentre descanses, mentre el teu subconscient et fa viatjar, no se si a un sorral, a una piscina d'aigua, o et fa corre amb els correpassadissos, sense entrebanccs. A mitja nit vinc a observar-te, a tapar-te amb el llençol i torno a observar-te, com innocent et mous a la ignorancia encara de la foscor.
De bon mati, el teu parlar hem diu que comença el dia, que ja puc venir a cantar-te a braçar-te, puc tornar a jugar a nines.. i quan entro i et veig...com m'agrada la teva expresió, sempre feliç i riallera, que m'emociona, hem conmou, s'em fa dia rere dia un nus a la gola... res es tan bonic com veure el teu somriure de bon matí.

1 comentario:

Guacimara dijo...

Realmente es una delicia veure-la somriure. Es com una nineta, preciosa i encantadora. Me l'estimo moltíssim! A totes dues us estimo moltíssim!
I per robar-te un somriure també a tu, t'he deixat un regalet al meu blog.
Un petonàs!