Hi ha qui es pilot de somnis, hi ha qui se sent deprimit, hi ha qui viu un llarg viatge, hi ha qui vol poder sentir, hi ha qui es trapezista, hi ha qui vol sentir-se a prop hi ha vespres de desembre hi ha qui viu en un mal son... amb la lluna a l'esquena hem vingut tots fins aqui, sentint les seves passes creuant el bell paradís
sábado, 30 de octubre de 2010
Ritmo circidiano
4:50 hora nova, 5:50 hora antiga.. i aquí estem, davant de l'ordinador, un cop mes l'insomni fa acte de presencia i pronostica un diumenge llarg i dur.
A fora plou, presagi d'una castanyada passada per aigua i plans que si tot continua igual haurem de modificar.
Fa dies que dormo malament, masses coses al cap, masses inquietuds, amb ganes de finalitzar etapes; acadèmiques i al mateix temps iniciant-ne de noves, i la pregunta es si en vidràn mes...estic tan cansada del: "Que ve el llop" que qualsevol dia apareixerà i ens agafara a tots per "Sorpresa", tot i que la expressió que millor s'hi adiu es un xic mes vulgar; etapes personals i retrobar-me de nou amb una jornada completa que hem posarà a proba amb la realitat al 100 i no l'actual que es a mig gas; i la emocional.. tornar a ser "jo" (això es tan ampli que necessita un post sencer).
Comenten que el canvi d'hora es per estalviar energia, quina? la de la font que no para ni de nit ni de dia?, els llums del carrer que fa temps que estan d'estalvi ja que van per fases, les de nadal que ja pengen d'alguns municipis? o energia personal... a mi ja me l'han absorvida.
Tinc clar i assumit que estaré un parell de setmanes "plof", una mica mes si s'escau. El canvi de la llum hem desorienta pel matí, però sobretot per la tarda, aviat es fosc i queda encara tanta tarda... m'agobio.
Hi han estudis que comenten que ens posem mes ariscos, mes ansiosos, menys atents inclús menys romàntics!! Desconeixo com funciona el ritme "circidiano" pero te tela!!
Vaig a veure si m'estiro una estoneta fa dues hores que perdo el temps.. perquè es aquesta la meva angoixa... tenir la sensació que perdo el temps i així hem passen els minuts els quarts i les hores al llit.
Necessito que tot es torni a posar de nou al seu lloc, el meu horari biològic, el personal i el laboral... retrobar l'estabilitat o potser la monotonia, que es la que hem dona l'estabilitat personal i saber de una vegada per totes de que hem de morir.
M'acomiado tot esperant el proper canvi d'hora.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
Nuri Nuri, ánims wapisima... Això del canvi d'hora es bastant molest sobretot per perdre la llum a les tardes... I en una época d'angoixa com la que estàs passant no ajuda gens. Als països nòrdics compren unes lámpares de llum solar per tenir més vitamina D, que ajuda contra l'envelliment i millora la solidificació del calci als óssos i l'ànim.
Un petonet...
Creo que a pocos les gusta el cambio de horarios...a mí no me gusta esta época del año en sí, ni la siguiente, yo soy de sol, de buen tiempo...la lluvia me deprime, y el viento me crispa los nervios...y qué decir de la oscuridad...y demos gracias que vivimos en el Mediterráneo, porque por los países nórdicos debe ser deprimente...creo que por eso hay tanto pirado que se lía a tiros con la gente...
Sí que se te avecina una época de cambio, pero creo que la iniciaste hace un año, siendo madre, y sencillamente tenemos que aprender de cada cambio, y asumirlo poco a poco...no desesperes, todo volverá a su sitio, o a uno mejor.
Muchos ánimos, y vitamínate, que eso te ayudará a llevar mejor las larguísimas jornadas...
Besos.
Publicar un comentario