Després de tot un any de inconvenients, males notícies... la pluja es el de menys, som aqui i podem fer-ho, sigui com sigui...
A la tarda vaig a buscar el vestit, dins d'un cotxe minúscul, encara ho recordo ara, la mare preguntant si no me l'he de posar cap vegada mes.. demà, no? Avui no hi ha temps... hem de fer una darrera visitia...
Ens acostem a veure la iaia, ella no hi serà, crec que es l'únic moment que m'emociono de veritat, hem fa rabia pensar que esta aqui, però que no ens entén, no sap que passa, tot i que en algún moment encara sap qui som, o això volem creure. D'alguna manera intento explicar-li el que passarà demà, però sembla atavalar-se. Li faig una abraçada i en part li demano perdó, per no poder-me -la endur...es tot complicat, pensar que un mes abans i haguès estat diferent...
Arribem a casa, segueix plovent, al parquing una imatge preciosa, el cotxe, tot treballat amb les flors, petits detalls, que el fan inmemorable, preciós diria jo.. a la seva esquerra el meu pare, trist, el seu somni de casar una de les seves amb el cotxe està a punt d'esvaïr-se... l'abraço (si, heu llegit bé) l'abraço i li dic que no passa res, que lo important es el detall... m'agafa del braç i hem treu cap a fora, amb un petit somriure de "pillo", Hem duu a un pàtquing d eun veí...aixeca la porta i amb un somriure, diu si demà plou, aquest es el "plan B". El meu pare, per qui no el conegui, es un amant del vehicles clàssics, el "PLa A" es un Fiat de l'any 32, reconstruït per ell mateix, la joia de la família vaja", i el "Plan B", no ho recordo, era un cotxe antic tapat, pero un xic mes modern, pero no tan maco, com el nostre... diferent.
M'acomiado dels meus pares... el Toni m'espera a casa, demà tenim "jaleo".
Avui fem dos anys i com canvien les coses, ara estem de camí a Asturies, amb la nostra petita i l'any que be, qui sap... les coses s'han de viure si no passen i es perden...
1 comentario:
feliz aniversario, como pasa el tiempo verdad??
tienes un premio en mi blog guapa
Publicar un comentario