La Fira d’Indians de Begur és un viatge al passat, per recordar la relació i el triangle entre Begur-Cuba-Les Antilles. Tot recorda quan els begurencs i les begurenques van anar a Cuba a buscar millor sort econòmica, a buscar fortuna.
Begur es transforma, a través de la salsa, els mojitos, cants populars típics de cuba i les nostres havaneres... es multiplica en gent d'arreu que ve a participar de la festa, de la màgia, la gran majoria vestits per l'ocasió, de blanc i amb detalls que fan recordar els indians, com son barrets i mocadors al cap.
Passeja pels carrers, plagats de gent i paradetes, i on encara hi han cases que recorden les fortunes cubanes, entra a una casa d'indians, veu una copa de cava i disfruta des de la seva terrassa de la gresca del carrer, un espectacle des d'unes finestres d'un domicili particular, com es fa el vidre en directe... tot això a la mateixa festa... a Begur.
Una festa divertida, que tampoc deixaré de dir... MOLT RECOMANABLE!!
Begur es transforma, a través de la salsa, els mojitos, cants populars típics de cuba i les nostres havaneres... es multiplica en gent d'arreu que ve a participar de la festa, de la màgia, la gran majoria vestits per l'ocasió, de blanc i amb detalls que fan recordar els indians, com son barrets i mocadors al cap.
Passeja pels carrers, plagats de gent i paradetes, i on encara hi han cases que recorden les fortunes cubanes, entra a una casa d'indians, veu una copa de cava i disfruta des de la seva terrassa de la gresca del carrer, un espectacle des d'unes finestres d'un domicili particular, com es fa el vidre en directe... tot això a la mateixa festa... a Begur.
Una festa divertida, que tampoc deixaré de dir... MOLT RECOMANABLE!!
4 comentarios:
Tiene muy buena pinta esa fiesta...
Besos!
Ostres... doncs no hi he estat mai i conec molta gent que hi ha anat algun any. M'ho apunto pel proper any.
Un petonet!
dons recomano a tots que vagin,jo he estat aquest any el dissabte i es una passada.L'hotel Sa Calma tenia a Monica Green i Lucrecia donan marxa i mojitos solidaris.
Nuria tu has estat primera i jo volia fer un comentari al blog pero et fare arribar la foto amb Lucrecia
xavier
El món es ple de coincidències... llàstima de no ens veiessim..
Una abraçada
Publicar un comentario