viernes, 10 de septiembre de 2010

Un dinar...

D'on sóc o de on venim?
Avui veniem totes del mateix lloc, pero som de llocs ben diferents, amb maneres de ser diferents, maneres de treballar difrents, de pensar, de fer, de dir les coses... teniem ganes del dia de avui,: poder parlar amb naturalitat, divertides, deixar-nos endur.

Hem parlat de tot, de feina també, peró de tot, hem fet terapia de grup, terapia de dones, de parelles, de autoestimes, de companyes i crec que també de amigues. Hem estat amb les nenes, amb els intercanvis de xumets, amb el "rumba", les abelles dins del got i el gelat de maduixa desfet damunt la taula.
No tardem tant en tornar-ho a fer i això que ens veiem cada dia!

2 comentarios:

Guacimara dijo...

Ho heu disfrutat oi? Es molt important per nosaltres les dones, no oblidar-nos d'aquests moments amb les amigues. Algú que ara no recordo deia que hem de cuidar la nostra caixeta de tresors, on guardem les alegries però també les penalitats, aquella que només ensenyem o compartim amb qui nosaltres volguem...
Un petonet!

Ceci dijo...

Lo de quedar para comer con los/las amigos/as debería ser todas las semanas, o mínimo una vez al mes. Yo procuro practicarlo, sienta muy bien a nuestra salud mental :)